■ immanència

Partició sil·làbica: im_ma_nèn_ci_a
Etimologia: de immanent
    femení
  1. filosofia
    1. Qualitat del que és inherent a un ésser o a un conjunt d’éssers i no és resultat d’una acció exterior a ells.
    2. filosofia de la immanència Sistema de pensament idealista que identifica la realitat amb la consciència, considerada com la unió del “jo” amb els seus objectes.
    3. principi de la immanència Principi ontològic lligat a la filosofia de Blondel i Le Roy, segons el qual tot és interior a tot.
  2. principi d’immanència lingüística Principi pel qual l’objecte de la llengua és ella mateixa, considerada des del punt de vista estructural i en la relació que hi ha entre els seus elements, originats de l’abstracció de la substància lingüística.