■ immutar

Etimologia: del ll. immutare, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Fer sofrir una mutació. El disgust no immutà la seva cara.
  2. pronominal [usat generalment en frases negatives] Sentir una commoció de l’ànim que es manifesta en el semblant, posat, etc. Li van dir que havia suspès, però no es va immutar.