■ impedància

Partició sil·làbica: im_pe_dàn_ci_a
Etimologia: de l’angl. impedance, creat el 1886 pel físic i matemàtic angl. Oliver Heaviside (1850-1925) a partir del verb to impede ‘impedir’, del ll. impedīre, íd.
    femení
  1. electrotècnia
    1. [símbol Z] Quocient entre la tensió i el corrent en un circuit de corrent altern.
    2. impedància operacional Z En un circuit lineal i invariant, sense fonts independents i condicions inicials nul·les, relació entre les transformades de Laplace de la tensió en els terminals d’un biport i la intensitat del corrent que entra en el circuit pel terminal positiu.
  2. impedància acústica per analogia acústica En l’estudi de la propagació d’un so, magnitud igual al quocient entre l’amplitud de pressió acústica i l’amplitud de velocitat de les partícules del medi.
  3. impedància mecànica per analogia mecànica En l’estudi de les oscil·lacions rectilínies d’una massa m, connectada a un ressort de constant k i sotmesa a una força periòdica de pulsació w, magnitud donada per la fórmula Z = √(f2+ [mW - (k/w)]2), on f és la constant de proporcionalitat entre la fricció i la velocitat.