■ implosió

Partició sil·làbica: im_plo_si_ó
Etimologia: mot de la terminologia lingüística format per oposició a explosió
    femení
  1. física i tecnologia Acció d’esbotzar-se, de rompre’s sobtadament de fora a dins, en cedir les parets d’un recipient sotmès a una pressió exterior superior a la interior.
  2. astrofísica Precipitació violenta de la matèria d’un astre cap al seu centre.
  3. fonètica, fonologia Primera fase de l’articulació d’un fonema oclusiu, caracteritzada per un moviment d’aproximació dels òrgans supraglòtics a l’estat específic o normal d’aquell fonema.