■ impugnació

Partició sil·làbica: im_pug_na_ci_ó
Etimologia: del ll. impugnatio, -ōnis, íd. 1a font: 1337
    femení
    1. Acció d’impugnar;
    2. l’efecte.
  2. dret civil i dret processal Activitat encaminada a combatre la validesa o l’eficàcia d’un acte jurídic.