■ incardinació

Partició sil·làbica: in_car_di_na_ci_ó
Etimologia: del ll. ecl. incardinatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’incardinar;
    2. l’efecte.
  2. dret canònic Declaració per la qual un bisbe incardina un sacerdot al seu bisbat.