■ inclinat
| | inclinada

Etimologia: del ll. inclinatus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    adjectiu
  1. Que té una inclinació. Pla inclinat.
  2. heràldica
    1. Dit de l’escut col·locat de manera que el centre de gravetat passa pel cantó sinistre del cap i per l’abisme.
    2. Dit de la bitlleta representada en aquesta posició.