■ incoatiu
| | incoativa

Partició sil·làbica: in_co_a_tiu
Etimologia: del ll. inchoativus, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. Que indica el començament d’una acció progressiva o d’alguna cosa.
  2. lingüística
    1. Dit d’un element lingüístic que funciona com a indicador del començament d’una acció. ‘Començar’ és un verb incoatiu.
    2. Dit del verb que conjuga alguns temps amb l’increment d’un morfema que indica el començament d’una acció. ‘Elegir’ és un verb incoatiu.