■ incomunicació

Partició sil·làbica: in_co_mu_ni_ca_ci_ó
Etimologia: de incomunicar
    femení
    1. Acció d’incomunicar o d’incomunicar-se;
    2. l’efecte.
  2. dret penal Pena aplicada als presos consistent a impedir que tractin amb ningú, ni de paraula ni per escrit.
  3. dret processal Separació acordada pel jutge a fi d’aïllar temporalment dels testimonis el presumpte autor d’un delicte per tal d’evitar la confabulació.