■ incontinència

Partició sil·làbica: in_con_ti_nèn_ci_a
Etimologia: del ll. incontinentia, íd.
    femení
    1. Manca de continència.
    2. patologia Emissió involuntària, però conscient, d’una matèria biològica l’evacuació de la qual té lloc ordinàriament sota la influència de la voluntat.
    3. patologia Enuresi.
  2. especialment Vici oposat a la continència; desenfrenament.