■ incrustació

Partició sil·làbica: in_crus_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. incrustatio, -ōnis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    femení
    1. Acció d’incrustar o incrustar-se;
    2. l’efecte.
  2. oficis manuals i art
    1. Acció d’adornar alguna cosa amb pedres, metalls, etc., encastats en entallaments practicats a la superfície.
    2. Pedra, metall, etc., incrustat en un objecte.
  3. paleontologia Mode de fossilització d’un cos orgànic vegetal o animal en contacte amb una substància mineral calcària o silícia.
  4. química industrial Dipòsit salí que es forma en les superfícies de tubs, recipients, etc., per la precipitació de les sals presents en els líquids que condueixen, que contenen, etc.
  5. televisió Tècnica electrònica que hom utilitza en televisió i vídeo, que consisteix a superposar part d’una imatge en una zona d’una altra imatge, utilitzant com a element discriminant un color determinat, habitualment el blau.