■ incumbir

Etimologia: del ll. incumbĕre ‘estendre’s sobre, inclinar-se, ser d’obligació d’algú’, d’un inusitat *cumbĕre, corrent en molts der., de la mateixa arrel de cubare ‘jeure’ 1a font: 1511
    verb intransitiu
  1. Ésser imposat a algú, estar a càrrec d’algú. Incumbeix als pares l’educació dels fills.
  2. per extensió Això no t’incumbeix.