■ indicció

Partició sil·làbica: in_dic_ci_ó
Etimologia: del ll. indictio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Convocació a una celebració, especialment eclesiàstica (concili, jubileu, etc.).
  2. cronologia
    1. Període cronològic de quinze anys, esdevingut, des del segle IV, una de les notes cronològiques més importants en els documents.
    2. Cadascun dels quinze anys del període d’indicció.