■ inducció

Partició sil·làbica: in_duc_ci_ó
Etimologia: del ll. inductio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció d’induir, d’emmenar algú a alguna cosa.
  2. dret penal Delicte consistent a induir algú perquè cometi una acció delictiva o deixi d’acomplir-ne una altra l’omissió de la qual és també delictiva.
  3. electricitat
    1. inducció electromagnètica Producció d’una força electromotriu en un circuit tancat travessat per un flux magnètic variable, o en un element de circuit mòbil que talla un flux magnètic.
    2. inducció mútua Producció d’una força electromotriu en un circuit a causa de les variacions del corrent que circula per un circuit pròxim.
    3. inducció pròpia Autoinducció.
  4. embriologia
    1. Procés que orienta la diferenciació de les cèl·lules embrionàries i controla la forma definitiva de l’embrió a partir d’un centre organitzador.
    2. inducció assimiladora Inducció que actua sobre un teixit no diferenciat.
    3. inducció germinal Inducció que actua sobre les cèl·lules germinals.
    4. inducció somàtica Inducció que actua sobre les cèl·lules somàtiques.
  5. fisiologia vegetal Iniciació d’un procés fisiològic determinada per un estímul.
  6. lògica Raonament mitjançant el qual hom remunta de la part al tot, del particular al general, de l’efecte a la causa, dels fets a la llei que suposen.
  7. matemàtiques Mètode per a demostrar la validesa d’una successió numerable de proposicions P1, P2, ..., Pn, ... que consisteix a demostrar la proposició P1i que la validesa de Pnimplica la validesa de Pn+ 1.
  8. medicina Període transcorregut entre la inhalació o la injecció d’un anestèsic i el moment en què és assolit el nivell òptim d’anestèsia.
  9. inducció elèctrica electricitat Desplaçament.
  10. inducció electroestàtica electricitat Fenomen consistent en la modificació de la distribució de la càrrega elèctrica d’un cos neutre per acció d’un camp elèctric o d’un cos carregat pròxim, de manera que certes zones del cos resten electritzades sense variar, però, la càrrega total.
  11. inducció enzimàtica bioquímica Mecanisme d’estimulació de la síntesi d’un determinat enzim per un microorganisme, degut a la presència del substrat corresponent en el medi.
  12. inducció magnètica [símbol B] magnetisme Vector tal que la força produïda per un camp magnètic sobre un element de corrent és igual al producte vectorial d’aquest element de corrent pel dit vector.