■ inductiu
| | inductiva

Partició sil·làbica: in_duc_tiu
Etimologia: del ll. td. inductivus, -a, -um, íd. 1a font: 1323
    adjectiu
  1. Que procedeix per inducció.
  2. electricitat Relatiu o pertanyent a la inducció electromagnètica o a la inductància; que posseeix inductància.
  3. efecte inductiu química Efecte degut a les diferències d’electronegativitat entre els àtoms que formen un enllaç covalent.