■ induït
| | induïda

Partició sil·làbica: in_du_ït
Etimologia: de induir
  1. adjectiu electricitat Produït per inducció.
  2. masculí electrotècnia Part d’una màquina elèctrica, acoblada magnèticament a l’inductor, on es genera una força electromotriu per inducció.
  3. adjectiu matemàtiques Donat un subconjunt B d’un conjunt A, dit de les operacions, relacions, particions, etc., que hom pot definir en B com a conseqüència de les definides en A.
  4. canvi induït lingüística Canvi que es produeix en una llengua per influència d’una altra amb què ha entrat en contacte.