■ indulgència

Partició sil·làbica: in_dul_gèn_ci_a
Etimologia: del ll. indulgentia, íd. 1a font: s. XIII
    femení
  1. Qualitat d’indulgent.
  2. cristianisme Remissió atorgada per l’Església de les penes temporals degudes pels pecats. Indulgència plenària.