■ induració

Partició sil·làbica: in_du_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. ecl. induratio, -ōnis ‘enduriment’ 1a font: s. XV, Cauliach
femení patologia Augment de la duresa d’un teixit orgànic a causa d’una inflamació o duresa anormal d’una regió anatòmica determinada.