■ ineficàcia

Partició sil·làbica: in_e_fi_cà_ci_a
Etimologia: del b. ll. inefficacia, íd.
    femení
  1. Qualitat d’ineficaç.
  2. dret civil
    1. Qualitat d’un acte, un negoci jurídic o una disposició normativa que provoca que no produeixi els efectes que li són propis, tant si en produeix d’altres com no.
    2. Manca d’eficàcia que la llei estableix, per diverses causes, en les disposicions d’última voluntat.