■ infestar

Compareu: infectar
Etimologia: del ll. infestare ‘causar estralls, devastar’ 1a font: s. XV, Curial
    verb
  1. transitiu Causar danys, estralls, amb incursions, actes de bandidatge, etc. Els pirates infestaven les costes.
    1. transitiu patologia Envair l’organisme paràsits no microbians.
    2. transitiu per extensió Les males herbes infesten els camps.
    3. transitiu figuradament Han infestat de cotxes el mercat.
    4. pronominal Aquesta casa s’ha infestat de rates.