■ inflexió

Partició sil·làbica: in_fle_xi_ó
Etimologia: del ll. inflexio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de corbar;
    2. l’efecte.
  2. fonètica, fonologia
    1. Assimilació fonètica que afecta l’obertura vocàlica sota la influència d’una articulació veïna.
    2. Element morfemàtic, eventualment zero, que marca la característica d’un tema verbal.
    3. Flexió.
    4. Modificació significativa en la corba melòdica d’una emissió fònica.
  3. matemàtiques
    1. Canvi en el sentit de la concavitat d’una corba.
    2. punt d’inflexió Punt d’una corba en el qual canvia el sentit de la concavitat i la tangent talla la corba.
  4. música
    1. Variació en l’entonació de la veu que parla o canta.
    2. Descens lleuger de la línia melòdica.