■ influir

Partició sil·làbica: in_flu_ir
Etimologia: del ll. influĕre ‘desembocar, penetrar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu
    1. Produir un efecte en algú o alguna cosa d’una manera insensible, indirecta. El clima influeix en les habituds. Ha influït molt sobre ell el seu germà gran.
    2. ocultisme Exercir els astres llur acció sobre algú o alguna cosa.
  2. transitiu
    1. Influenciar.
    2. deixar-se influir Cedir a la influència d’una altra persona o d’alguna cosa.