■ infús
| | infusa

Etimologia: del ll. infusus, -a, -um, participi de infundĕre ‘infondre’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Infós en l’ànim.
  2. especialment Dit de certes virtuts, facultats o coneixements que hom posseeix sense que siguin pur fruit d’un esforç propi, com infoses per Déu, per una inspiració especial, etc.