■ ingrat
| | ingrata

Etimologia: del ll. ingratus, -a, -um, íd. 1a font: 1490, Tirant
  1. adjectiu No grat. Un temps ingrat. Una cara ingrata. Una comesa ingrata.
  2. adjectiu Que no compensa l’esforç que hom hi posa.
  3. adjectiu i masculí i femení
    1. Malagraït, que oblida o menysprea els beneficis rebuts.
    2. especialment Que no correspon a l’afecte que un altre li té.