■ ingressiu
| | ingressiva

Partició sil·làbica: in_gres_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. ingressus, -a, -um, participi de ingrĕdi ‘entrar’
    adjectiu lingüística
  1. Dit de l’aspecte que presenta l’acció verbal en el seu punt inicial i momentani, sense parar esment en el seu possible desenvolupament posterior.
  2. fonètica, fonologia Injectiu.