■ inhalació

Partició sil·làbica: in_ha_la_ci_ó
Etimologia: del ll. inhalatio, -ōnis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    femení terapèutica
    1. Acció d’inhalar;
    2. l’efecte.
  2. Substància o vaporització emprada en les inhalacions.