■ inhibitori
| | inhibitòria

Etimologia: de inhibir 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que inhibeix.
  2. dret processal
    1. adjectiu Dit de la petició formulada per un òrgan jurisdiccional que es creu competent per a conèixer d’un determinat afer, i dirigida a un altre que en aquell moment en coneix, per tal que en desisteixi.
    2. femení Despatx, decret o lletres que inhibeixen un jutge.