■ inic
| | iniqua

Etimologia: del ll. iniquus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIII, Cerverí
    adjectiu
  1. Mancat en absolut d’equitat, de justícia. Una sentència iniqua. La iniqua sort.
  2. per analogia Malvat, odiós. En les guerres es cometen accions iniqües.