■ iniciació

Partició sil·làbica: i_ni_ci_a_ci_ó
Etimologia: del ll. initiatio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció d’iniciar;
    2. l’efecte.
  2. etnografia i religió
    1. Conjunt de ritus o cerimònies amb què un membre ja format d’un clan o una tribu és admès a la comunitat.
    2. Ritus amb què un candidat és admès en una societat religiosa com a membre efectiu, amb una instrucció prèvia en els seus “secrets” o la seva “teologia”.
    3. cristianisme Nom donat al conjunt dels sagraments del baptisme, la confirmació i l’eucaristia.