iniciat
| | iniciada

Partició sil·làbica: i_ni_ci_at
Etimologia: del ll. initiatus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
adjectiu i masculí i femení Dit de la persona instruïda elementalment en una cosa, admesa a la participació i a la coneixença d’alguna cosa, especialment secreta o misteriosa.