■ inofensiu
| | inofensiva

Partició sil·làbica: in_o_fen_siu
Etimologia: de ofensiu 1a font: s. XX, Oller
    adjectiu
  1. No ofensiu, incapaç de fer mal. Un animal inofensiu.
  2. figuradament Un llibre inofensiu. Una broma inofensiva.