■ inoficiós
| | inoficiosa

Partició sil·làbica: in_o_fi_ci_ós
Etimologia: del ll. inofficiosus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu dret
  1. Contrari a un deure natural.
  2. Dit dels actes d’última voluntat, dots o donacions, quan lesionen els drets d’herència forçosa.