inordinat
| | inordinada

Partició sil·làbica: in_or_di_nat
Etimologia: del ll. inordinatus, -a, -um, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
    adjectiu
  1. Inordenat.
  2. gramàtica Dit de la proposició dependent que forma part de la principal, però només subordinada a una part d’aquesta.