■ inquiet
| | inquieta

Partició sil·làbica: in_qui_et
Etimologia: del ll. inquietus, -a, -um, íd. 1a font: 1490, Tirant
    adjectiu
    1. Que no sap estar quiet, tranquil. No para mai: quina criatura més inquieta!
    2. per extensió La mar eternament inquieta.
    1. especialment Agitat per un estat febril o un malestar físic. El malalt està inquiet.
    2. especialment Agitat per anhels, dèries, etc.
    3. especialment Agitat per una temença.
    4. Interessat en qüestions i problemes morals, intel·lectuals, artístics. És un escultor inquiet: li agrada treballar amb nous materials.