■ inquisició

Partició sil·làbica: in_qui_si_ci_ó
Etimologia: del ll. inquisitio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció d’inquirir;
    2. l’efecte.
  2. història eclesiàstica
    1. Organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigant-los públicament.
    2. Casa on es reunia el tribunal de la inquisició.
    3. Presó dels reus del tribunal de la inquisició.