■ inscriure

Partició sil·làbica: ins_criu_re
Etimologia: del ll. inscribĕre, íd. 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu Gravar sobre pedra, bronze, etc. (paraules, caràcters), especialment per conservar el record d’algú o d’alguna cosa. Inscriure un nom en una làpida. Inscriure un epitafi.
    1. transitiu Consignar (alguna cosa) o el nom (d’algú) en una llista, un registre. Inscriure el fill en el registre civil. Inscriure la casa en el cadastre.
    2. transitiu per extensió Fer inscriure com a membre o participant. L’he inscrit en l’esplai.
    3. pronominal per extensió Fer-se inscriure en la llista de membres d’una associació, d’alumnes d’un centre d’ensenyament, de participants en un concurs, etc. En la cursa d’enguany s’han inscrit més de mil corredors.
    1. transitiu Situar, incloure (alguna cosa) en un conjunt. Hem d’inscriure aquestes mesures en la nova política econòmica del govern.
    2. pronominal L’última novel·la d’aquesta autora s’inscriu dins el gènere policíac.
  4. transitiu geometria
    1. Traçar (un polígon) a l’interior d’una corba, o bé (un políedre) a l’interior d’una superfície, de manera que tots els vèrtexs del polígon siguin situats sobre la corba o la superfície sigui tangent a totes les cares del políedre, respectivament.
    2. Traçar (una corba) a l’interior d’un polígon, o bé (una superfície) a l’interior d’un políedre, de manera que la corba sigui tangent a tots els costats del polígon o que la superfície sigui tangent a totes les cares del políedre, respectivament.
    3. Traçar (un polígon) a l’interior d’un altre polígon, o bé (un políedre) a l’interior d’un altre políedre, de manera que els vèrtexs del primer polígon o políedre siguin situats sobre els costats o les cares del segon polígon o políedre, respectivament.