■ insinuació

Partició sil·làbica: in_si_nu_a_ci_ó
Etimologia: del ll. insinuatio, -ōnis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení
  1. Acció d’insinuar o d’insinuar-se. La insinuació de la metzina en les venes. Obeir les seves insinuacions. Una insinuació hàbil.
  2. dret
    1. Anotació d’un acte en un registre.
    2. Presentació d’un instrument públic davant el jutge competent perquè interposi la seva autoritat.
    3. dret català Requisit formal, exigit per la validesa definitiva d’una donació, que consistia en la presentació d’aquesta davant el jutge per obtenir-ne la confirmació i la subsegüent anotació.