inspecció

Accessory
Partició sil·làbica: ins_pec_ci_ó
Etimologia: del ll. inspectio, -ōnis, íd., der. de inspicĕre ‘mirar endins’ 1a font: 1644
Body
    femení
    1. Acció d’examinar atentament alguna cosa per determinar si és tal com convé o és obligat que sigui o per informar de com sigui. Farà la inspecció del lloc del succés.
    2. inspecció tècnica de vehicles [sigla ITV] mecànica i transports Inspecció obligatòria a què s’han de sotmetre els vehicles, amb periodicitat variable en funció de l’antiguitat, a fi de comprovar si compleixen les condicions tècniques exigibles per a poder circular per les vies públiques.
  1. dret administratiu Funció de l’administració pública que té per objecte de vigilar el compliment dels serveis administratius o altres.
  2. dret processal Examen que practica el jutge, amb assistència dels interessats, perits o testimonis, d’un lloc o d’una cosa per a fer constar en acta o diligència.