■ insultar

Etimologia: del ll. insultare ‘saltar sobre, ser insolent, insultar’ 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Ofendre amb actes o paraules ultratjosos. En un rampell el va insultar, però després es va disculpar.
  2. pronominal Dirigir-se recíprocament insults. S’insulten a crits davant de tothom.