■ intacte | intacta

Etimologia: del ll. intactus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
    1. Que encara no ha estat tocat mai.
    2. figuradament La qüestió principal ha restat intacta.
  2. especialment i per extensió
    1. Que no ha estat encetat o usat, que no ha patit cap deterioració, dany, etc.
    2. figuradament Vol mantenir intacte el seu honor.