■ intel·lectiu
| | intel·lectiva

Partició sil·làbica: in_tel_lec_tiu
Etimologia: del ll. td. intellectivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’intel·lecte. Potència intel·lectiva.
  2. Produït per l’intel·lecte.