■ intel·lectualisme

Partició sil·làbica: in_tel_lec_tu_a_lis_me
Etimologia: de intel·lectual
    masculí
  1. Afecció a les coses de la intel·ligència.
  2. Doctrina que, en l’ordre especulatiu o en el pràctic, assigna un paper preponderant o exclusiu a la intel·ligència.