■ intendent
| | intendenta

Etimologia: del fr. intendant, i aquest, del ll. intendens, -ntis, participi pres. de intendĕre ‘tendir vers; ocupar-se d’alguna cosa’ 1a font: 1803, DEst.
  1. masculí i femení
    1. Funcionari encarregat d’una administració pública.
    2. Oficial encarregat dels serveis administratius de l’exèrcit.
  2. masculí història A les monarquies borbòniques de França i d’Espanya, funcionari administratiu que presidia una intendència.
  3. femení [en desús] Muller d’un intendent.