■ intercalar2

Etimologia: del ll. intercalare, íd. 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. Posar entre els elements o termes d’una sèrie algun element nou. Intercalar una frase en un text.
  2. cronologia En els anys de traspàs, afegir un dia darrere el vint-i-vuit de febrer.



    3. Vegeu també:
    intercalar1