interfecte | interfecta

Accessory
Etimologia: del ll. interfectus, -a, -um, participi de interficĕre ‘destruir, anorrear; matar’, der. de facĕre ‘fer’
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona morta violentament.
  2. masculí i femení col·loquialment Persona de la qual hom està parlant. La interfecta feia cara de pomes agres.