■ interpel·lació

Partició sil·làbica: in_ter_pel_la_ci_ó
Etimologia: del ll. interpellatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’interpel·lar;
    2. l’efecte.
  2. ciències polítiques Requeriment que un membre de la cambra fa al govern per tal que aquest doni explicacions a la cambra sobre la seva política.
  3. interpel·lació judicial dret processal Requeriment del jutge al litigant o al testimoni per tal que responguin la veritat.