■ interpolatiu
| | interpolativa

Partició sil·làbica: in_ter_po_la_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. interpolatus, -a, -um, participi de interpolare ‘interpolar’
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la interpolació.
  2. Que implica interpolació.