■ interrogació

Partició sil·làbica: in_ter_ro_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. interrogatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    femení
    1. Acció d’interrogar;
    2. l’efecte.
  2. retòrica Figura consistent a enunciar una afirmació interrogativament amb una intenció emfàtica.
  3. signe d’interrogació (o simplement interrogació) gramàtica Interrogant.