■ interrompre

Etimologia: del ll. interrumpĕre, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu
    1. Suspendre, impedir, la continuació o la continuïtat d’una cosa. Haurà d’interrompre els estudis.
    2. especialment Impedir de continuar parlant. L’interromperen els aplaudiments.
    3. especialment Obstruir, interceptar. Aquell obstacle interrompia el pas.
  2. pronominal S’ha interromput el corrent.