■ interrupció

Partició sil·làbica: in_ter_rup_ci_ó
Etimologia: del ll. interruptio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció d’interrompre o interrompre’s;
    2. l’efecte.
  2. informàtica Suspensió de l’execució d’una seqüència que queda substituïda automàticament i obligatòriament per una altra seqüència independent i fixa.